Andreuet, 12

Cullera! Ara feia uns quants dies que no us escrivia eh! M’haureu de perdonar però entre una cosa i l’altra he estat una mica desconnectat…

No us ho creureu però a casa meva vam decidir “aparcar” les màquines durant 3-4 dies i la veritat és que ha sigut una experiència genial com un plat de macarrons brutal!!

Sí, sí! Ho heu llegit bé, vam oblidar-nos durant quatre dies dels mòbils, dels ordinadors, de les tauletes i fins i tot de la televisió!!! I ja ho veieu, seguim vius!!! Aquest confinament que estem vivint ens obra noves oportunitats i penso que no podem deixar-les escapar… A casa hem après que quan estem tots junts, les màquines no ens aporten cap valor especial… A les estones que estem plegats com després de sopar o després de dinar hem preferit durant uns dies fer d’altres coses… Hem jugat a cartes i he descobert que hi ha un joc que es diu Burro!, hem jugat al parxís, al Monopoly i fins i tot a un joc de mímica!!! I ara, moltes tardes ja tenim per norma que les dediquem a jocs familiars!

I per damunt de tot he après que quan estic avorrit i no sé què fer és quan més idees i propostes m’aporta el meu cervell!!! M'he oblidat de tauletes, d'aplicacions absurdes i de youtubers enganya babaus...

He fet de tot i força, però us vull destacar un parell d’activitats… La primera és una manualitat que vaig fer; era un collage on barrejava cossos d’animals amb cares de persones de la meva família… Va quedar guapíssim!!! Al meu germà Aleix li vaig posar cos de suricata, a la meva mare cos d’estruç i al meu pare cos d’orangutà… En un principi no li va fer massa gràcia però, quan va veure que jo m’havia posat cos goril·la, es va fer un fart de riure!

I la darrera activitat és de la que estic més orgullós… Vaig obrir un document a l’ordinador i vaig donar les gràcies a un total de 87 persones… I encara me’n queden moltes!!! Ho enteneu? Sí, molt fàcil. Escric motius per donar les gràcies a persones que alguna vegada han fet coses per mi… Us en poso quatre exemples:

AVI --- Gràcies, avi. Sempre m’expliques històries i m’ajudes a entendre i a acceptar les coses que em passen… T’estimo!

ALEIX --- Gràcies, germà. Ja sé que sovint sóc pesat i que a vegades et crido o et tracto malament...però gràcies per aguantar-me i estimar-me. Jo també t’estimo molt, petitó! Gràcies!

FORNERA --- Gràcies, Júlia. Ja sé que és la teva feina però m’encanta venir a comprar el pa i veure que sempre dibuixes un somriure i tractes amb amabilitat a tothom. Ets un exemple genial! Gràcies!

VEÏNA --- Gràcies, Elena. Encara recordo aquell dia que al carrer plovia molt i tu em vas deixar el paraigua per poder anar a comprar el pa… El vent se’l va emportar i quan vaig venir plorant a dir-t’ho em vas dir “sort que el vent no s’ha emportat el més important”. Mentre plorava a la teva espatlla vaig entendre que el més important era jo... Quina gran lliçó em vas donar! Gràcies!

Avui no us poso cap cançó, avui m’encantaria que dediqueu un temps a reflexionar sobre les dues coses que us he explicat: per una banda l’ús excessiu que fem a casa de certes màquines i per l'altra, la necessitat de donar gràcies… ja veureu que us sortirà un munt de gent a qui voldreu donar les gràcies per alguna cosa o altra….

Ens veiem aviat, canalla!!!!