Avui esteu de sort...us explicaré un secret mundial del món universal!
Bé, abans m'heu d'assegurar que no ho explicareu a ningú...
Ben pensat sóc una mica de cal justet perquè escriure un secret en un blog és una cosa un xic estranya i incoherent, però vaja, tinc necessitat d'explicar-ho a algú i els escollits sou vosaltres! Heu estat de sort... Parlant de sort, suposo que no sou de l'Espanyol, oi? Ei, i si ho sou, cap problema, només ho deia perquè els periquitos fa anys que no saben què és la sort!
Va, no parlem de futbol que després les nenes es queixen...
Anem al que anem...
Ja fa dies que estic fent una mica de detectiu..., sí, sí, de detectiu d'aquests de pel·lícula. Visc en un edifici que fins fa ben pocs dies jo considerava força avorrit, però de sobte he descobert que una de les veïnes té alguna cosa a amagar...no sé ben bé què és, però la veritat és que alguna cosa amaga...
Les meves sospites van començar la setmana passada quan els dos vam compartir l'ascensor. Jo tornava de la meva classe de gimnàstica esportiva (ara ja torno sol a casa!!!), cansat i morint-me de ganes de dutxar-me. Mentre esperava que l'ascensor baixés, va aparèixer ella del no res. La veritat és que em va fotre un "sustu" bèstia!!! El meu mestre sempre em diu que és un ensurt però jo em vaig fer un sustu! Un ensurt igual que aquell dia que a les 3'23 de la matinada em vaig aixecar per anar a veure un got d'aigua i enmig de la foscor vaig xocar amb el meu pare, que caminava mig sonàmbul pel passadís! A més, en Marçal duia un pijama horrorós!!! Quin esglai!!!
Va, tornem al tema. Els dos vam entrar a l'ascensor i ella encara no havia obert boca ni per saludar-me...
Per trencar el gel vaig buscar un tema de conversa interessant per poder tractar amb ella...:
- Perdona, aquesta camisa que portes és de llana?
Culleraaaaa! Quina pregunta més estúpida m'havia sortit!!! Una camisa de llana?? Però si era impossible...
Ella em va mirar amb uns ulls misteriosos, com si fossin d'una assassina i només em va somriure...
Per sort la porta de l'ascensor es va obrir i ràpidament vaig fugir d'aquella horrible conversa que havia intentat crear...
Ep, la mare em crida per anar a sopar! Un altre dia seguiré la història! Un petó!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Cullera! Ara feia uns quants dies que no us escrivia eh! M’haureu de perdonar però entre una cosa i l’altra he estat una mica desconnectat…...
-
Això ja comença a tenir una altra cara, oi??? Doncs sí, nois i noies, poc a poc anem veient la llum i ja som a la fase 1 del desconfinament!...
-
Ja havíem acabat de sopar i a la taula només hi quedàvem el pare i jo. M'encanten aquests moments on només quedem ell i jo perquè gaireb...
6 comentaris:
Quines histories mes divertides que té l'Andraue, aquesta mirada tan assessina es molt intrigant..., no????
Havera qué passara.
No se que amaga aquesta però...
xan, xan, xan, xannnnn
Hola,
ui, ui aquesta veïna és molt sospitosa.
Ves amb cuidado Andreuet!
Adèu!
Hola, amics i amigues!!
Això ja comença a semblar les històries de l'Andreuet en paper:
Sempre "CONTINUARÀ".
Va Andreuet, escriu la continuació de la història.
Hola amics i amigues.
Ja estic amb intriga per veure que ha passat en el capítol següent.
Adéu, fins un altre.
Molt xula !
Però ens has deixat a mig acavar!
Ara segueixo llegint el altre capitol a veure que passa!Adéu!
Publica un comentari a l'entrada