Andreuet, 13...

Avui he tornat a parlar amb el meu avi… I com ja us podeu imaginar m’ha tornat a donar una bona lliçó per a la vida…

De bon matí m’he connectat a la plataforma online que té la meva escola i he vist que tenia algunes feines pendents encara per enllestir… Quan ho he vist m’he atabalat i ràpidament m’he posat de mal humor. Quanta feina per fer!! No l’acabaria mai!!! El meu cap s’ha començat a posar de mal humor i tots els pensaments que em venien a la ment eren absolutament negatius… Em sentia frustrat i enrabiat perquè no portava la feina al dia i no he buscat cap solució. Al contrari, m’he vist superat i m’he posat de més mal humor que aquell dia on em va caure el got d’orxata, que estava ple fins dalt, acabat de comprar al Ribera!!!

Doncs sí, empipat, malhumorat i decebut, he decidit trucar al meu avi Cisquet i en 30 segons li he explicat què em passava i com em sentia…

- Cullera, Andreuet…Però que no has pujat mai a La Mola tu?

- Com? A La Mola??? Clar que hi he pujat!

-Doncs això que et passa és el mateix!!! Ara veus molta feina endarrerida i t’atabales… És com pujar una muntanya, es fa llarg i dur, sues, et ve el Sol a la cara, passes fred quan camines per l’ombra o et fan un mal terrible les cames, o fins i tot et claves alguna herbota i et fas un petit tall… Cansament, cansament i més cansament… A vegades fins i tot penses que no val la pena, que no podràs… és terrible oi? Doncs al final, clar que pots. Tu sempre pots. I quan arribes a dalt i mires el paisatge penses “Guau, quina passada!!!”... No hi ha cap camí senzill, però l'important és on et porta!

Ja ho veieu, el meu avi és un geni… A la vida tot costa, però un cop ho has aconseguit, pots sentir-te orgullós de tu mateix!

Us deixo que vaig acabar algunes feines de l’escola!!!

Avui sí que us recomano una cançó!!! Al meu pare li encanta, a veure què us sembla a vosaltres…